Aquests dies tots els centres educatius de la ciutat obren les seves portes per explicar la seva oferta educativa. És temps de matrícules i cal conèixer les instal·lacions, el professorat i, sobretot, els projectes pedagògics dels centres. La decisió és important doncs durant un mínim de 12 anys els nostres fills i filles estaran sent educats per persones que no formen part del seu entorn familiar més immediat. A més, l'educació rebuda marcarà de forma quasi definitiva el seu futur personal i professional.

L'elecció d'un centre educatiu hauria de basar-se en les necessitats educatives de les famílies i les propostes pedagògiques dels centres. Però la realitat és tossuda i els infants són matriculats sovint per la proximitat a la residència familiar o per l'existència de germans més grans als centres. Opcions lògiques i legítimes però que estan condicionades per la distribució de la població.
La geografia de la ciutat és perversa i existeix una claríssima polarització entre els barris de Figueres. El nucli antic i les zones perifèriques de Figueres es troben entre els barris més desfavorits de les comarques gironines. Aflora la ciutat desvertebrada, la ciutat que mostra uns elevats desequilibris socials, la ciutat que en els darrers deu anys s'ha anat empobrint considerablement. I totes aquestes desigualtats s'han anat concentrat a les escoles, sobretot a les escoles públiques. Escoles a les quals se'ls ha aplicat unes polítiques de retallades que han fet més vulnerables als que ja eren vulnerables. Escoles a les quals l'administració municipal ha anat oblidant progressivament, amb manca d'inversions i amb manca de suports ferms. Dos exemples: les dificultats que tenen els centres escolars perquè se'ls faci el manteniment necessari o la manca d'educadors socials a les escoles (necessitat negada sistemàticament als pressupostos municipals). I sort tenim que els i les mestres que hi treballen apaivaguen, amb el seu esforç, aquesta deixadesa administrativa.

I és en aquest ambient, on l'educació hauria de servir per vertebrar la ciutat i per ajudar a reequilibrar els descosits socials, on l'escola troba dificultats. I és que quatre escoles de la ciutat concentren el nombre més elevat d'alumnes nouvinguts, d'alumnes amb necessitats educatives especials o d'alumnes provinents d'àmbits socioculturals més desfavorits. I en dues escoles més s'observa una progressiva tendència a imitar aquestes situacions. Diguem-ho clar: a la ciutat de Figueres existeixen guetos educatius i no a totes les escoles es poden oferir les mateixes oportunitats. A l'escola retallada li afegim l'escola segregada. I no és l'escola la responsable sinó una administració que no fa els seus deures.

No existeixen solucions màgiques, ni solucions ideals però el que no podem consentir és amagar el cap sota l'ala i fer creure que aquí no passa res. Ni en educació ni en la resta de problemes que existeixen la ciutat. Cal que parlem ja, i sobretot que parli la comunitat educativa (administració, mestres, famílies) de com trencar aquesta situació de segregació escolar que hipoteca el futur d'una part important dels infants de la ciutat. Cada curs que mantenim la mateixa distribució, la situació es degrada una mica més i les possibilitats de revertir aquestes desigualtats es fan més inviables. Les males decisions d'avui les arrossegarem durant 12 anys. Seguirem tancant els ulls?

Existeix la necessitat, la urgència i els espais per debatre. Hi ha la voluntat?